Tel. +34 977 868 049
El Temps
Logo Ajuntament Capafonts Logo Turisme Capafonts

Nucli urbà

  • Vista de Capafonts
  • Església de Santa Maria
  • Rellotge solar
  • Cal Macià
  • Marca de picapedrer
  • Carrer Major
  • El forn de pa

El poble és situat al turó que ocupa la part central de la vall. L’emplaçament en un terreny costerut explica el desnivell que hi ha. L’entramat dels carrers del poble és relativament complex, com correspon a una població que s’ha anat formant amb les irregularitat del terreny. Des de l’entrada del poble, el carrer Nou s’endinsa fins a la plaça de l’Església, i continua pel de les Fonts. Aquests són els carrers principals del poble, on hi ha l’esglesia, el local social, la Casa de la Vila, la biblioteca, la sala de festes i la llar de jubilats. Al carrer de les Fonts, al costat de la Casa de la Vila, hi ha l’antiga plaça pública, denominada el “Perxo”. El poble actual és molt diferent de l'antic, però és inoblidable i certament original.

Ruta turística pel nucli antic de Capafonts

L’església parroquial de Santa Maria

L’església és d’estil neoclàssic, de planta de creu llatina, amb tres naus i cúpula. La façana és l’element més remarcable del temple parroquial. Els angles, el rosetó i la fornícula central són de carreus, mentre que la resta de maçoneria. A la fornícula central hi ha la imatge de la Mare de Déu que va ser arrencada als anys 30 i més tard fou retornada al seu lloc. L’altar major és dedicat a l’Assumpció de la Mare de Déu, amb un mural pintat al fresc que ocupa tot el pany de paret de l’absis obra del pintor alcoverenc Laureà Català, element artístic important. Actualment, també trobem el de Sant Abdon i Sant Senén , col•locats l’any 1984 en el lloc que antigament ocupava l’altar de la Mare de Déu dels Dolors.

Les campanes

Hi ha tres campanes. La més gran pesa 250 quilos, té una extensa inscripció que ocupa gairebé tota la superfície exterior, i és la que toca les hores. La mitjana pesa 180 quilos, també té inscripcions amb una dedicatòria a sant Marc a santa Bàrbara, a l’autor Francisco Badrinas i a l’any. La més petita pesa 110 quilos i també té inscripcions. Les campanes han estat un element fonamental de la vida dels capafontins, atès que, a més de la seva funció primordial, la de cridar els fidels als serveis religiosos, tenen una funció de regular els horaris dels treballs del camp. En èpoques passades, quan els rellotges no abundaven, els tocs de campana avisaven els pagesos de l’hora de dinar, o de reprendre la tasca.

El fossar vell i l’església Vella

El fossar vell o cementiri vell, era darrera de l’abadia, i es va conservar intacte fins al 1975, quan va ser urbanitzat i destinat a parc infantil. Al costat d’aquest cementiri hi havia l’església Vella. L’entrada era situada, probablement en direcció nord a la banda oposada del cementiri. Es troben alineades l’abadia, el fossar l’església antiga, i l’Era del Rector situada a l’entrada del poble.

Cal Macià

És l'única casa amb façana historiada del poble, un edifici de gran valor històric de l’època medieval, localitzat al carrer de l’Abadia. Aquesta casa degué constituir el centre de poder de Capafonts per la seva ubicació en el poble, (al costat de l’Abadia i de l’antiga església Vella). Presenta una façana molt interessant, bastida amb carreus ben treballats i amb marques de picapedrers, del mateix tipus de les que hi ha als carreus de la Font Vella actualment traslladats a les escales de l’església quan fou desmantellada la font. Cal destacar també, l’escut de damunt la porta de dovelles, amb una inscripció i com a figura heràldica conté un colom o una merla. Això ha fet sorgir una tradició-llegenda que diu que Cristòfor Colom era nat en aquesta casa.

El forn de pa

És un conjunt antropològic molt interessant que ens permet saber com era un forn de pa medieval remodelat en el vuit-cents. Localitzat sota la Casa de la Vila està situat 2 metres per sota al carrer, i el forn té 4 metres de diàmetre, i encara presenta el color que s’ha anat formant amb el pas dels segles. En un primer nivell, es troba la màquina de pastar, d’un model de finals del segle XIX i que es trobà en servei fins que s’acabà l’activitat l’any 1985. Té 2 motors: un elèctric i un altre de gasolina, que era l’únic existent abans de que hi hagués electricitat al poble. Es conserven també les pales i els estris necessaris per la feina del forner.

El “Perxo”

Aquest nom deriva d’un porxo (o perxo, com es diu a Capafonts) que hi havia antigament en el lloc on era la plaça de la vila. Des de sempre en aquesta plaça es concentra bona part de l’activitat del poble.

Creu a la paret del cementiri Vell

És una creu esculpida en la paret del antic cementiri la qual es pot observar des del carrer Nou. Pel model i la forma en què va ser esculpida, en relleu, es podria tractar d’una creu càtara, que indicaria la presencia d’alguns reductes càtars per les Muntanyes de Prades.

Plànol de Capafonts

Plànol de Capafonts

Veure | Descarregar